Testimonis dels Seminaristes

 

EL TESTIMONI DECISIU D'UNS CAPELLANS QUE VIVIEN APASSIONADAMENT LA SEVA VOCACIÓ

Tinc 27 anys i sóc de l’Hospitalet. Vaig néixer en una família cristiana, on vaig aprendre el valor de l’entrega i la gratuïtat, gràcies als meus pares. També ens han tocat viure situacions de patiment. El meu germà és disminuït psíquic i la meva mare va morir ara fa poc, després d’una llarga malaltia.

Durant la meva adolescència vaig allunyar-me de la fe. No hi trobava cap atractiu i creia que no tenia res a veure amb la meva vida, i que més aviat era una cosa de gent gran i, potser, estranya. Però al col·legi on estudiava la secundària va arribar un nou professor de religió, laic, que tot just s’acabava de casar. Ens presentava la fe com a atractiva, i per això li vam demanar de fer un grup. Poc a poc va anar naixent una amistat entre nosaltres i, al cap d’un temps, vam unir-nos a un moviment d’Església, Comunió i Alliberament, estès per tot el món. Aquesta va suposar per nosaltres la forma de participar de la vida de l’Església, amb una intensitat que mai no hauríem sospitat.

Vaig començar a estudiar química, sense deixar de participar d’aquesta companyia. Poc després vaig començar a plantejar-me la possibilitat que el Senyor em cridés a una vocació concreta, a servir-lo a ell i als germans com a capellà. Però jo em resistia, no creia que això fos realment una vida feliç per a mi. De fet, la vida de capellà més aviat em semblava anormal. Però va ser en el contacte amb alguns sacerdots, que vivien apassionadament la seva vocació el que va trencar la meva oposició i em va empènyer a continuar endavant, no sense entrebancs, però mai mancat de múltiples ajuts, per a finalment ingressar al Seminari, un cop acabats els estudis de química.

Durant tot aquest temps, el Senyor m’ha fet adonar de la seva misericòrdia, del seu amor i paciència envers mi. Ara, el Seminari es presenta com una possibilitat de formació, tot seguint Jesucrist, el Bon Pastor, que és qui sustenta la nostra vida i fonamenta la nostra felicitat.



Joan Ramon La Parra
Tercer curs de Teologia