VAL LA PENA PLANTEJAR-SE QUÈ VOLEM FER AMB LA NOSTRA VIDA Vaig decidir ser capellà de ben jove, a l’edat de deu anys. Ja aleshores em va cridar l’atenció la possibilitat de fer el que fan els capellans (ajudar els altres a ser un bon amic de Jesús, acostar els altres a Déu escoltar i acollir tothom qui ho necessita). Amb el temps però, ha anat madurant la comprensió del que això significa, les exigències, i també la joia i l’alegria... A la vida val la pena plantejar-se què volem fer amb la nostra vida, quin camí escollim per a realitzar-nos i trobar la pròpia felicitat. Jo vaig fer aquest discerniment... però un cop fet, em vaig preguntar: “I tu, Senyor, que esperes que faci amb la vida que m’has regalat. Jo vull emprendre aquest camí, però quin camí vols tu que jo prengui?”. Amb altres paraules, “de quina manera tens planejat fer-me completament feliç”. I sabent que ell sap molt millor el que em convé i el que és millor per a tots, vaig triar escollir el que ell em proposava. I aquí estic, tretze anys després, cada cop més content en aquesta nova vida, i cada cop més compromès amb la lluita pels més desafavorits, per la proclamació dels valors evangèlics, enamorat d’aquell que des de sempre ja ha estat enamorat de tots nosaltres. El millor que hom pot fer és deixar-se guiar per aquell que més l’estima; la seva promesa és la millor raó per a viure, amb les implicacions que siguin, de manera com calgui per a ser conseqüent. Ens assegura la creu, amb la mateixa seguretat que ens assegura la seva companyia i el seu Regne. Descobreix de quina manera Déu pretén omplir-te de felicitat, i llença-t’hi amb tota confiança! Serà la millor decisió que prenguis en la vida...
Joan García de Mendoza |
