¿ Una decisió arriscada? L’aventura de la vocació sacerdotal

Em dic Felio i fa 23 anys que vaig néixer a Barcelona i al setembre de 2007 vaig ingressar al Seminari Conciliar de Barcelona.  Fa cinc anys que vaig sentir de forma més clara la crida al sacerdoci i que durant tot aquest temps Déu m’ha anat acompanyant inescrutablement fins arribar al Seminari. La meva primera impressió vers l’experiència d’entrar al Seminari va ser d’una pau immensa. El poder conviure amb joves de la teva edat, de més joves, de més grans que en sentit la crida a ser un deixeble més íntim amb Jesús i com t’expliquen les diferents aventures a les quals Déu els ha volgut introduir fins que han arribat a decidir-se pel Seminari, m’ha suposat un estímul grandíssim que m’empeny a seguir aquest camí cap al sacerdoci.

Veritablement Déu ens estima a tots per igual i cada instant, a cada bategada del nostre cor, Déu ens crida a estimar-li en el nostre  que fer, al estudi, al treball, amb els amics, amb la família, amb els companys de la universitat....Déu ens està esperant sempre fins i tot quan fem les coses malament...Ell ens ha esperat abans de crear el món.

¿una decisió arriscada? Totes les decisions comporten un cert grau d’aventura i de risc, alhora un ha de saber fer front a qualsevol tipus de conseqüències que puguin esdevenir. Però quan es tracta d’una decisió com la de emprendre un viatge amb Algú que saps ben bé que mai podrà decebre’t...si més no, Ell et trencarà tots els esquemes.

Jesús ens convida a seguir-lo, de maneres igual de santes i on no hi entren jerarquies de cap tipus. Jo he l’he dit que Sí, que vull formar part del seus deixebles i que vull complir la missió que Ell vol per a mi i jo també la vull , Ell em coneix i sap que sóc poruc i dèbil, però Ell ens diu, un per un,  a cau d’orella : “No tinguis por, Jo T’estimo i no permetré que mai et passi res de mal”.

Felio Villarrubias
4t de Teologia