TESTIMONI

Em dic Ramon i visc a El Masnou, molt vinculat amb la comunitat parroquial de Sant Pere, on té la seva seu l’Associació d’Amics d’en Joan Roig i Diggle, de la qual en sóc President.

Des de ben jove, amb la influència que em va produir la imatge i el tracte amb un Mossèn d’avançada edat, Mn. Joan Playà, Rector de la Parròquia de Santa Maria del Taulat, al Poble Nou, on vaig néixer, m’he sentit cridat al Ministeri Presbiteral. Podríem dir que no es tracta d’una vocació tardana, encara que s’hagi concretat en aquest moment, ja que vaig néixer l’any 1955, -la vocació, sempre l’he tingut-.Des del mateix moment que em vaig fer per primera vegada la pregunta ¿què volia Déu de mi?, vaig saber que això volia dir vocació i que, desprès d’aquesta inquietud, només seria feliç si em lliurava plenament al Senyor. Molts han estat els intents d’apropar-me a una entrega més plena, però Déu ha volgut que es concretés en aquest moment de la meva vida, ni tard ni d’hora, quan Déu ha volgut.

Tinc la certesa que hi ha tingut molt a veure la meva relació amb en Joan Roig i Diggle, la causa de Beatificació del qual ja està en mans de la Congregació de les Causes dels Sants al Vaticà. Un amic al Cel com en Joan Roig no pot deixar d’intercedir pels neguits d’un dels seus amics. Mn Josep Guardiola ja va declarar en el Procés de Beatificació que “deu la seva vocació a l’exemple i la intervenció d’en Joan Roig i Diggle” i, la mateixa impressió ha produït en mi en concretar-se la meva vocació.

Després de molt de temps de neguit i d’acomodar-me en les meves febleses, amb un munt d’excuses (l’èxit en l’activitat professional, acomodament en disposar de més del necessari...), una trobada personal amb el Senyor –guiat per Mn. Felip-Juli, Rector de Sant Pere del Masnou-, m’ha fet veure-hi clar: era necessari anar endavant –però en una altra direcció-, donar un pas més, posar-me a caminar i, després de donar el pas i posar-ho tot a les seves mans. Quina pau; la felicitat ha omplert del meu cor; amb moltes dificultats, moltes renuncies, però amb molta joia. Certament hi ha un abans i un després, i el punt d’inflexió s’ha produït no quan jo he volgut, sinó quan el Senyor s’ha fet present en la meva vida.

Ara, en el seminari, hi rebo la formació necessària i hi trobo l’espai adequat per a cloure el meu procés, amb un ambient d’acolliment i col·laboració en el qual és percep l’estima tant per part dels formadors com de tots els seminaristes.

Ramon Santos
3r curs ISCREB