1.Pregària

“Senyor, que vols que faci?” (Ac 22,10)

La vocació no és quelcom que tu inventes; sinó quelcom que trobes. No és principalment una decisió que tu prens, sinó una crida a la qual tu respons.
Per mitjà de la pregària, podràs trobar allò que Déu vol de tu. En la pregària, l’Esperit Sant afinarà la teva oïda per tal que el puguis escoltar.
En aquest diàleg amb Jesús podràs escoltar la seva veu que et diu: “Vine i segueix-me” (Lc 18,22); o bé, escoltaràs: “Torna a casa i explica tot allò que Déu ha fet per tu” (Lc 8, 39)

2.Percepció

“Hi havia dintre meu com un foc  devorador tancat en el meu cos; he provat d’apagar-lo i no he pogut”. (Jer 20,9)

Per descobrir el que Deu vol de tu has d’escoltar, mirar i experimentar. Per això, necessites silenci interior i exterior; el soroll impedeix de percebre. Aprèn a mirar les persones que t’envolten: què està dient Jesús a través de la seva misèria, de la seva ignorància, del seu dolor, de les seves desesperances, de la seva necessitat de Déu...?

3.Informació

“Fixeu-vos com és el país i si els seus habitants són forts o febles, pocs o nombrosos. Mireu si la terra on habiten és bona o dolenta; si les seves poblacions no tenen muralles o bé són ciutats fortificades; si el país és fèrtil o pobre, si hi ha boscos o no. Sigueu prou ferms per a dur-nos fruits del país!”(Nm 13,18-20)

Per descobrir el teu lloc en l’Església és convenient que coneguis les diverses vocacions. Investiga-les, observa com viuen, quina és la seva missió, coneix quins són els principals destinataris de la seva dedicació.

4.Reflexió

“Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien, començarien a burlar-se d’ell dient: Aquest home va començar a construir, però no ha pogut acabar’ ” (Lc 14,28-30)

La vocació és una empresa massa gran i és per a tota la vida!
Descobreix quines són les teves capacitats i limitacions, què és allò que t’atreu o et disgusta d’aquest o aquell estat de vida...
No pensis que arribaràs a tenir absoluta certesa del que Déu vol de tu. Allò que trobaràs seran signes que indiquen quin podria ser el projecte d’amistat que Déu té per a tu.

5.Decisió

“Et seguiré arreu on vagis” (Lc 9,57)

Havent descobert el que Déu vol de tu, decideix-te a seguir-lo. Prendre una decisió és difícil. Les teves limitacions et semblaran muntanyes. No obstant, malgrat les teves limitacions –o millor, amb totes elles– respon com Isaïes: “Aquí em tens, Senyor, envia’m”.
La decisió és un pas en la fe; és un acte de confiança en el teu amic Jesús. És normal que tinguis dubtes de si podràs amb les exigències i si arribaràs al final. Però del que no pots dubtar és del que tu vols.

6.Acció

“Ell els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir”. (Mt 4,21-22)

Un cop presa la decisió, llença’t! Llença’t sense por. I posa tots els mitjans al teu abast per fer allò que has decidit.

Prepara’t per vèncer els obstacles, que els tindràs. On no hi ha dificultats a la vida!. No es tracta de carregar avui la creu de tota la vida, sinó només la de cada dia.

7.Acompanyament espiritual

“Aixeca’t, vés a Damasc i allí et diran tot el que he determinat que facis.” (Ac 22,10)

Aquest és un recurs que pots aprofitar en cadascun dels passos anteriors. T’ajudarà a preparar-te convenientment a portar a terme la teva decisió. Si bé és cert que la vocació és una crida de Déu que ningú no pot escoltar per tu, ni a la qual donar resposta en lloc teu, també és cert que necessites d’algú que t’acompanyi en el teu discerniment vocacional.
De moltes maneres Déu t’està revelant com vol que col·laboris en la construcció del seu regne. Ell és el més interessat en què tu descobreixis i realitzis la teva vocació.

Per tot això, prega, dialoga amb el teu acompanyant espiritual, percep, informa’t, reflexiona, decideix-te i actua.