PABLO MATA (17 anys)

La meva vida vocacional començà des de petit. Vaig nèixer a la República Dominicana, i la meva mare cada diumenge ens portava a missa, i cada vegada que hi anava sentia quelcom especial.

Amb 12 anys vaig fer la primera comunió on vaig rebre el Cos de Crist. Al complir els 13 anys vaig confirmar la meva fe amb el sagrament de la Confirmació. Cada dissabte anava al catecisme a ajudar els nens que volien fer la primera comunió. Després em vaig unir a un grup de joves anomenat “Los amigos de Jesús”. Al passar el temps vaig anant-me allunyant de l’església, ja no fe i el meu treball com l’havia de fer, i vaig decidir deixar el càrrec de president dels “Amigos de Jesús”. La meva fe anava minvant, ja res no era igual.
                 
Un dia, a la Parròquia de Santa Rosa de Lima, on feia d’escolà, vaig sentir quelcom tan especial que em va il·luminar l’amor vers Crist, i fins al dia d’avui no he deixat d’estimar-lo.

El dia 1 de març de 2007, amb dolor en el meu cor, vaig deixar el meu país, la meva humil Parròquia, els meus familiars, per vindre a Barcelona, on la gent m’ha tractat molt bé. A Barcelona he conegut la Parròquia de Mare de Déu de la Llum, on em van obrir les seves portes. Un dia el rector de la Parròquia em va convidar a una convivència del Seminari Menor de Barcelona. Allà vaig conèixer els mossens del Seminari i alguns seminaristes. El formador i el rector del Seminari Menor em van fer la proposta d’entrar al Seminari, i per mi va ser una alegria tan gran que no vaig aguantar arribar a casa per comentar la notícia a la meva mare. La meva mare, en saber tot això, es posà molt contenta i em va dir una frase que la recordaré sempre: “Pase lo que pase, que sea la voluntad de Dios”. Gràcies al seu recolzament i a la voluntat de Déu avui sóc seminarista, quelcom que cada dia visc amb més fe.